El que sabem de la soca catalana i la seva epidemiologia, el risc de transmissió del virus al porc domèstic i la gestió de la població de senglars a Collserola van centrar una taula rodona organitzada pel Consell en què van participar experts en recerca, producció porcina, bioseguretat i gestió de la fauna salvatge

Sis mesos després de l’esclat de pesta porcina africana a Catalunya, què n’hem après? Ahir, 20 de maig, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) va celebrar una taula rodona per avaluar-ho des del punt de vista de la recerca, la producció, la bioseguretat i la gestió de la fauna salvatge. A la taula rodona van intervenir-hi Joaquim Segalés, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l’IRTA-CReSA; Jordi Baliellas, veterinari de l’Associació Porcsa – Grup sanejament porcí de Lleida; Anna Romagosa, responsable de Sanitat Animal de PIC Europa, i Francesc Closa, CEO de Vets&Wildlife.

Va presentar la taula rodona Joan Mesià, president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (COVB) i vicepresident del CCVC, i el moderador va ser Josep Solé President de l’Associació de veterinaris de porcí de Catalunya.

L’enregistrament complet pot veure’s en aquest enllaç.

A continuació, recollim els temes clau que s’hi van abordar i algunes de les cites dels ponents:

Sobre la soca catalana del virus, i el virus en general

Joaquim Segalés:

«La seqüenciació completa de la soca catalana del virus, feta el mes de desembre del 2025, mostra que presenta 18 mutacions en comparació amb la soca Geòrgia 2007. Són virus clarament diferents.»

«En l’àmbit experimental, el que hem vist és que es comporta de forma molt similar.»

«1 ml de sang de porc senglar conté fins a 100 milions de partícules de virus. Un senglar pot infectar-se perfectament amb 1.000 o 10.000 partícules.»

Sobre la bioseguretat i la possibilitat que hi arribi la PPA

Joaquim Segalés:

«És molt difícil que el virus arribi al porc domèstic. La majoria de la producció de porcí a Catalunya és intensiva, i en les granges de producció intensiva hi ha un bon nivell de bioseguretat.»

«La transmissió al porc domèstic és difícil. Si es produeix, serà a causa del factor humà.»

«Es considerarà que la PPA està erradicada a Catalunya quan hagi passat un any de l’últim cas positiu fresc.»

Anna Romagosa:

«Érem conscients que algun dia arribaria la pesta porcina africana. No sabíem quan, però sabíem que estàvem en una zona de risc. I la realitat és que vivim en un continent infectat; difícilment erradicarem la pesta porcina a Europa.»

«Tot i les mesures de bioseguretat, que són bones a les granges europees, el risc mai és zero. Sempre hi ha alguna escletxa.»

Jordi Baliellas:

«La clau perquè les granges de porcí no s’infectin és la bioseguretat i, en aquest sentit, som els ramaders i els veterinaris els que tenim la paella pel mànec. Ara bé, en la bioseguretat hi intervenim tots, també la societat en general.»

Sobre la gestió de la població de senglars

Francesc Closa:

«S’ha menystingut la capacitat evolutiva del senglar. Mentre que fa anys, les femelles entraven en zel als 11 mesos i amb un pes de 37 quilos, ara trobem femelles de 7 mesos i 27 quilos i ja gestants.»

«La gestió de la població de senglars s’ha basat en la caça, però amb això no n’hi ha prou. És un esport, no un mètode de gestió. Per això cal anar més enllà i aplicar estratègies d’immunoconcepció.»