Gina Pijuan Escoda, guanyadora de la primera edició del Premi al millor TFG amb perspectiva One Health, explica com el seu treball sobre la febre del Nil Occidental posa de manifest la importància de la prevenció davant les malalties emergents

Gina Pijuan Escoda (Tàrrega, 2003) s’ha graduat en Veterinària aquest 2026. I ho ha fet ni més ni menys com a guanyadora de la primera edició del Premi al millor TFG amb perspectiva One Health, convocat pel Consell. L’objectiu del Premi és fomentar i reconèixer els treballs de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona que integren el concepte de One Health d’una manera innovadora, rigorosa i transversal.

El treball de Pijuan aborda la relació entre canvi climàtic, salut pública i malalties emergents, i proposa millores en les polítiques públiques de gestió de la febre del Nil Occidental a Catalunya a partir d’una anàlisi comparativa amb Andalusia.

Conversem amb ella sobre el seu treball, el paper del model One Health en la veterinària actual i els primers passos d’una carrera professional que tot just comença.

Què et va motivar a fer veterinària?

A segon de batxillerat estava molt perduda i no sabia què volia estudiar. El meu professor de matemàtiques, que sempre havia estat un referent per a mi, em recomanava orientar-me cap a una enginyeria, però la física i la tecnologia no m’acabaven de convèncer. Tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa relacionada amb la biologia, tot i que mai no m’havia plantejat res relacionat amb les ciències de la salut.

Arran de parlar amb la psicopedagoga de l’institut, vam arribar a la conclusió que m’agradaven els animals i que la veterinària encaixava molt bé amb els meus interessos. Per això vaig decidir apostar per la veterinària.

T’ha agradat la carrera?

Molt. Ha estat molt dura, però m’ha agradat molt.

Ara que has acabat els estudis, quin camí professional t’agradaria explorar?

La veritat és que encara no ho tinc clar. Les pràctiques m’han permès descobrir el màrqueting, un àmbit que m’està agradant molt, tot i que encara em falta formació i experiència per saber si és el camí que vull seguir. El que sí que tinc bastant descartat és la clínica de petits animals.

En canvi, m’atrauen molt la recerca i la investigació, tot i que encara no sé exactament en quin àmbit o des de quin lloc m’agradaria desenvolupar-m’hi. També m’interessa la producció de grans animals, especialment de vaques i porcs, perquè és un sector amb molta presència a Lleida i m’agradaria conèixer-lo de prop. En algun moment també em vaig plantejar dedicar-me als cavalls, ja que havia fet hípica, però és una opció que finalment he descartat.

Parlem ara del teu TFG. Com és que vas decidir fer-lo sobre One Health?

En realitat, no va ser un tema que triés des del principi. Formava part de la llista de propostes de treballs de fi de grau i el que em va cridar l’atenció va ser que abordava el canvi climàtic i les malalties emergents des de la perspectiva One Health. Em va semblar un tema molt actual, amb força bibliografia disponible, i també tenia clar que preferia fer un treball de recerca bibliogràfica abans que un d’experimental o de laboratori. A partir d’aquí, el vaig escollir i vaig començar a treballar-hi amb la meva tutora, la Maite Martín.

I com vas acabar centrant-te en la febre del Nil Occidental?

Inicialment vam valorar tres malalties: la leishmaniosi, la febre del Nil Occidental i la grip aviària. Finalment, la meva tutora em va recomanar centrar-me en la febre del Nil Occidental perquè és una malaltia molt vinculada als efectes del canvi climàtic i a l’expansió dels mosquits, i perquè és una problemàtica cada vegada més rellevant.

A més, a Andalusia s’havien registrat brots recents en humans, fet que ens permetia comparar la seva experiència amb la de Catalunya. Per aquest motiu vam decidir analitzar els programes de vigilància i control de les dues comunitats autònomes per identificar bones pràctiques i, a partir d’aquesta comparativa, elaborar una proposta de millora aplicable a Catalunya.

Has comparat els models de gestió de la febre del Nil Occidental a Catalunya i a Andalusia. Quines diferències principals hi has trobat?

La principal diferència és que Andalusia aplica un model molt més preventiu. Disposa de sistemes de predicció basats en mapes de risc que permeten identificar les zones amb més probabilitat d’activitat del mosquit i actuar abans que apareguin casos.

A Catalunya també hi ha un programa de vigilància molt complet, que inclou el mostreig de mosquits i el seguiment d’aus i cavalls per detectar la presència del virus, però el model està més orientat a la detecció que no pas a l’anticipació.

A Andalusia, el control vectorial és més intensiu i no s’espera que apareguin animals infectats o morts per començar a actuar. Les actuacions preventives s’activen abans, a partir de la vigilància del mosquit i dels mapes de risc, i també hi ha més sensibilització i comunicació adreçada a la ciutadania sobre com prevenir les picades i reduir el risc d’infecció.

El concepte One Health és cada vegada més present en l’àmbit veterinari. Creus que la universitat us transmet aquesta manera d’entendre la salut?

Sí, durant la carrera ens n’han parlat molt i és un concepte que tenim molt present. No sé si ja aplico aquesta mirada de manera natural en el meu dia a dia, perquè és una forma de pensar molt àmplia i que requereix experiència. Però sí que la universitat ens ha ensenyat a entendre la salut des d’una perspectiva global, tenint en compte la interconnexió entre la salut humana, la salut animal i la del medi ambient.

T’he de dir, però, que quan vaig explicar als meus pares que havia fet el treball de fi de grau sobre One Health, em van preguntar què era. Jo donava per fet que era una idea força coneguda, però em vaig adonar que fora de l’àmbit veterinari encara hi ha molt desconeixement.

Has guanyat el Premi One Health. Ja saps en què invertiràs els 500 euros del Premi?

La meva idea era treballar durant el mes d’agost per poder estalviar una mica abans de començar a treballar. Quan vaig saber que havia guanyat el premi vaig pensar que, potser, em podia permetre fer uns dies de vacances abans d’incorporar-me al món laboral al setembre. El premi em dona una mica de tranquil·litat i em permet afrontar aquesta nova etapa amb un petit coixí econòmic.