Compartir:
Metges i veterinaris reclamen eines per compartir dades epidemiològiques i millorar la prevenció de les zoonosis i les resistències antimicrobianes
El I Fòrum One Health CCVC-CCMC ha evidenciat la manca de plataformes que facilitin l’intercanvi d’informació sobre les malalties que es transmeten entre animals i persones i sobre les resistències antimicrobianes, especialment en l’àmbit dels animals de companyia.
El full de ruta conjunt per al 2027 preveu avançar en una eina de gestió de dades epidemiològiques, amb especial atenció als animals de companyia, i impulsar la formació compartida entre les dues professions.
En un moment en què la informació circula arreu del món de manera immediata, els professionals de la medicina i la veterinària encara tenen dificultats per compartir dades i coneixement sobre malalties que poden afectar tant els animals com les persones. Aquesta mancança és especialment rellevant davant l’augment dels riscos associats a factors com el canvi climàtic, la globalització i la pèrdua de biodiversitat, que afavoreixen l’aparició i la propagació de malalties zoonòtiques. A això s’hi suma el repte de les resistències antimicrobianes, que requereix una resposta coordinada des de la salut humana i animal.
«La pròxima gran amenaça sanitària probablement no sorgirà de forma aïllada, sinó de la interacció entre canvis ecològics, pressions climàtiques, globalització i salut animal.» Aquesta ha estat la reflexió al voltant de la qual ha girat la ponència que el Dr. Antoni Trilla, metge especialista en medicina interna i en medicina preventiva i salut pública, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, consultor emèrit de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, ha pronunciat avui, dimarts 10 de novembre, en l’obertura del I Fòrum One Health CCVC-CCMC, celebrat avui a Barcelona i organitzat pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). En la seva intervenció, Trilla ha assenyalat que les tres amenaces sanitàries probablement mereixeran més atenció en els pròxims 15 anys són: l’emergència de noves zoonosis respiratòries (especialment la grip i els coronavirus), les resistències antimicrobianes i l’expansió de malalties vectorials vinculades amb el canvi climàtic.
El Fòrum ha evidenciat especialment el buit d’informació epidemiològica en l’àmbit dels animals de companyia. Mentre que els animals de producció disposen de sistemes de vigilància establerts, els veterinaris clínics no compten amb una plataforma que els permeti comunicar i compartir sistemàticament els casos de malalties zoonòtiques que diagnostiquen ni informació sobre les resistències antimicrobianes. Aquesta manca de dades dificulta també que els professionals de la medicina puguin conèixer la incidència d’aquestes malalties en els animals i incorporar aquesta informació a la prevenció i al diagnòstic.
La trobada és el primer fruit del conveni que les dues institucions van signar a finals del 2025 per establir aliances i treballar conjuntament davant dels grans reptes de la salut global, com les zoonosis i les resistències antimicrobianes.
Eines i punts de trobada per abordar les zoonosis de forma integral
«No podem continuar abordant les zoonosis des de perspectives separades, perquè els reptes de salut pública no hi entenen ni de fronteres ni de disciplines», ha assenyalat Maria Chiné, vocal del CCMC, que ha posat en valor el Fòrum com a espai per convertir el concepte d’Una Sola Salut en accions concretes. Per trencar amb aquesta bretxa, ha afirmat Verónica Araunabeña, presidenta del CCVC, «cal que metges i veterinaris treballem plegats, compartim coneixement i disposem d’eines que ens permetin intercanviar informació. Només així podrem avançar en la prevenció i donar una resposta més completa als reptes de salut pública».
Una de les principals conclusions del Fòrum ha estat la necessitat d’avançar cap a eines que facilitin l’intercanvi bidireccional de dades entre professionals de la medicina i la veterinària. L’objectiu és que els veterinaris puguin comunicar els casos diagnosticats i accedir a informació rellevant per a la seva pràctica clínica, i que els metges puguin conèixer millor la presència i la incidència de determinades malalties en els animals.
«Aquesta informació compartida permetria millorar la detecció de riscos, anticipar-se a possibles transmissions i reforçar les estratègies de prevenció», assenyalen els organitzadors. És important tenir en compte, a més, que no totes les malalties que poden transmetre’s entre animals i persones són de declaració obligatòria, com poden ser la tinya n’és un exemple o la leptospirosi, que poden afectar tant els animals com les persones.
El Fòrum també ha abordat el repte de les resistències antimicrobianes. Els bacteris resistents als antibiòtics poden circular entre animals i persones, de manera que la vigilància, els estudis i la millora de les pràctiques d’ús dels antimicrobians han de tenir en compte les dues disciplines i s’ha d’abordar de manera integral.
Una mateixa malaltia, dues perspectives professionals
El Fòrum ha començat amb la presentació institucional de Maria Chiné, vocal del CCMC, i Verónica Araunabeña, presidenta del CCVC. L’acte inaugural ha comptat amb Esteve Fernández, secretari de Salut Pública, i Cristina Massot, secretària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Després de la ponència inaugural del Dr. Antoni Trilla, s’ha celebrat la taula rodona «One Health en el nostre dia a dia. Els animals de companyia, el ciutadà és conscient?», en què ha abordat la relació entre els animals de companyia i la salut pública, així com la necessitat de millorar el coneixement i la informació epidemiològica sobre les zoonosis associades a aquests animals. Hi han participat Israel Molina, metge i responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Anna Ortuño, veterinària i professora del Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals de la UAB, i Laila Darwich, veterinària, directora del mateix departament de la UAB i coordinadora del Màster Oficial en Zoonosi i Una Sola Salut. La taula ha estat moderada per Gloria Pol, veterinària i Veterinary Medicine Manager a LETI Pharma.
Un altre dels blocs centrals ha estat el diàleg «Mateixa malaltia, pràctiques diferents?», en què professionals de la medicina i la veterinària han analitzat conjuntament tres àmbits de rellevància en salut pública:
- Leishmaniosi, amb Gloria Pol, veterinària i Veterinary Medicine Manager a LETI Pharma, i Judit Villar, metgessa i cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de la Unitat de Malalties Transmissibles i Importades de l’Hospital del Mar.
- Grip aviària i altres malalties emergents, amb Natàlia Majó, veterinària, directora de l’IRTA-CReSA i professora de la UAB, i Àlex Almuedo, metge del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’Hospital Clínic i ISGlobal.
- Arbovirosis, amb Tomàs Montalvo, biòleg i cap del Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i Beatriz Rodríguez, metgessa i veterinària, coordinadora del Grup de Treball One Health de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias.
Els diàlegs han posat en valor la necessitat que les dues disciplines aportin la seva perspectiva en l’abordatge de cada malaltia, per construir un coneixement més complet dels riscos per a la salut pública.
I Concurs de Casos Clínics en Zoonosis
Durant la trobada també s’han presentat els casos seleccionats i s’han lliurat els reconeixements del I Concurs de Casos Clínics en Zoonosis, una iniciativa que promou la cooperació interdisciplinària. De cara a la pròxima edició, les institucions volen afavorir la presentació de casos elaborats conjuntament per professionals de la medicina i la veterinària, de manera que l’anàlisi d’una mateixa malaltia incorpori des del principi les dues perspectives.
Els casos clínics premiats són:
En la categoria de MEDICINA:
- Primer premi: «Tularemia ulceroglandular por lesión durante la manipulación de cangrejos de río en una família», d’Elia Fernández (també Premi del Públic)
- Segon premi: «Doctora, tindré Uta peruana?», de Gisele Hebe
- Tercer premi: «Un cor enquistat», d’Izar Blázquez
En la categoria de VETERINÀRIA:
- Primer premi: «Infecció per Cryptococcus gattii en una fura domèstica (Mustela putorius furo), detecció del patogen en els seus tutors i identificació de la font ambiental de contagi», de Neus Morera ((també Premi del Públic)
- Segon premi: «Investigació One Health guiada per seqüenciació genòmica: Salmonel·losi associada al consum de formatges artesans de llet crua d’ovella», de Carme Chacón
- Tercer premi: «Infecció sistèmica per Mycobacterium bovis en una gossa de la província de Girona», de Cristina Pérez
El full de ruta per al 2027: dades compartides i formació conjunta
La cloenda del Fòrum ha anat a càrrec de Maria Àngels Calvo, catedràtica emèrita de la UAB, presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i portaveu de la Comissió One Health del CCVC, que ha presentat el full de ruta conjunt del CCMC i el CCVC per al 2027.
Entre els objectius plantejats destaca començar a treballar en una plataforma de gestió de dades epidemiològiques dels animals de companyia, que faciliti als professionals veterinaris la comunicació de malalties zoonòtiques i que, alhora, contribueixi a generar informació útil per als professionals de la medicina. Aquesta eina seria un primer pas per avançar cap a un sistema de vigilància compartida de les zoonosis.
El full de ruta també preveu impulsar més espais de formació conjunta i d’intercanvi de coneixement entre metges i veterinaris, per reforçar la comprensió mútua i les capacitats de les dues professions davant els reptes compartits.
Amb aquest primer Fòrum, el CCMC i el CCVC volen establir les bases d’una aliança en salut compartida i impulsar una col·laboració més estreta entre les professions mèdica i veterinària. La iniciativa és un primer pas per avançar cap a un abordatge multidisciplinari dels reptes comuns de salut, obert també a altres àmbits professionals i a les administracions. És aquesta, precisament, l’essència de l’enfocament One Health: reconèixer que la salut de les persones, dels animals i del medi ambient està interconnectada i que, per tant, la seva protecció requereix la implicació i la suma de tots els agents.



