La primera experiència professional de la Yolanda va ser en un escorxador de Cervera, on va començar a treballar com a administrativa. Després de passar per diversos departaments, l’empresa la va enviar a la junta de Mercolleida, on s’encarregava de la compra dels porcs. «Jo tenia 23 anys, era l’única dona i els homes que hi havia podien ser els meus pares» explica, divertida. Allà, va tenir l’oportunitat de relacionar-se amb tots els propietaris productors d’empreses de Catalunya i l’Aragó, i això, opina, li va donar poder on està ara. Sempre s’ha sentit molt ben tractada pels homes en la seva vida professional. És més, si algú li ha fet algun cop la guitza, ha estat una dona. Yolanda Setó treballa des de fa més de 25 anys a FARM FAES, la divisió de Nutrició i Salut Animal del grup FAES FARMA, on actualment ocupa el càrrec de la gerent de l’àrea comercial de Nutrició Animal.

Ets l’única dona d’un equip directiu de deu persones. Per què creus que és així?

En el món veterinari, quan jo estudiava, hi havia més homes que dones, però ara és al revés. També, al sector, quan vaig començar érem molt poques i ara, en general, hi ha molta dona. Ara bé, és cert que n’hi ha molt poques als càrrecs directius. Si he de pensar en un motiu, penso que és perquè a nivell cultural se’ns ha educat que hem d’estar a casa, cuidar la família, i això sempre ha estat un fre a l’hora d’evolucionar professionalment.

Però tu ho vas fer.

Sí, però hauria pogut dir perfectament que no. Hi ha hagut gent a la mateixa empresa a qui han proposat de promocionar en altres departaments i han dit que no. En el meu cas, m’ho van oferir el 2008. El meu home és aparellador, i llavors hi havia la crisi immobiliària. Vam posar la decisió sobre la taula i vam dir: tira endavant, perquè no sabem com anirà. Per sort, finalment a ell no li va faltar la feina, però en un altre moment potser no hauríem pres aquella decisió.

Sembla que per a les dones sigui més fàcil renunciar a la seva carrera professional.

És un tema cultural i jo crec que els nostres fills no hi renunciaran, sinó que buscaran altres estratègies per fer front a la vida familiar. També està canviant tot el tema de la conciliació familiar.

Quina ha estat la clau del teu èxit? Que t’ha permès tenir un càrrec directiu i ser l’única d’aquest equip?

Crec que ha estat constància, compromís i treball. Als meus fills els dic que només que tinguin un problema, es quedin a solucionar-lo; quan hi ha un tema i s’ha de treure, s’ha de treure. Un altre dia ja plegaràs abans. Jo he estat treballant a qualsevol hora.

Creus que has hagut de renunciar a alguna cosa per arribar on ets?

En part, a la família. Això és clar. Tinc dos fills. La meva filla no, però el meu fill, amb vint anys, encara m’ho tira en cara. Cada diumenge em preguntava: «Mare, aquesta setmana quants dies estaràs fora?».

Vas rebre algun judici? Algú veia malament que estiguessis viatjant tot el dia?

A mi el que em sabia greu era quan el meu fill em preguntava això. El comentari que em pogués fer l’altra gent, m’és ben bé igual. Ni me’n recordo. Realment, m’ho he passat molt bé jo, tots aquests anys, per la feina. I veient créixer l’empresa, que abans que l’adquirís FAES era una empresa familiar, i que després va anar creixent. Vaig viure uns anys molt bons.

Quina recomanació donaries a una veterinària que algun cop es pugui plantejar fer el que has fet tu?

Que es plantegi treballar en el sector porcí que, en general, és un sector fort i està més ben remunerat que el de petits animals, on fan moltes guàrdies i hi ha molts veterinaris. Que aprengui de producció i que faci un màster de gestió. Jo m’ho vaig plantejar en algun moment però ho vaig descartar perquè em resultava molt difícil en aquell moment, i ho vaig haver de fer pel meu compte. L’animaria a formar-se, i li diria que endavant, que si és competent, no tindrà problemes pel fet de ser una dona. I en la meva carrera professional mai he tingut la sensació que primer hagin mirat d’agafar un home.