Loading...

Compartir:

Alerta amb les espigues! Poden causar lesions greus als nostres gossos

Aquest 2020 ha estat un any plujós i la naturalesa ha crescut amb esplendor, si a això li sumem que molts parcs i jardins no s’han pogut retallar a causa del confinament, ens trobem en un escenari perfecte per l’extensió de les espigues. Les espigues es desenganxen molt fàcilment de la tija de la planta i volen o s’adhereixen a qualsevol lloc.
 
Sovint ens les trobem enganxades a la nostra vestimenta o, també al pelatge dels nostres gossos. Els veterinaris col·legiats d’arreu del territori ens informen que en els darrer mesos hi ha hagut un augment de visites a causa d’espigues, i no precisament enganxades al pelatge. El més greu és quan s’introdueixen per algun orifici de l’animal dins el seu organisme. Poden arribar a causar lesions molt greus.
 
La morfologia les fa perilloses
 
Les espigues són afilades, acabades en punta i, a més, fan una forma d’arpó, de manera que quan es claven per la punta, les seves vares s”obren, com si fossin un paraigües, i la van clavant més endins cada vegada.
 
Com dèiem abans, fent el símil amb la nostra vestimenta, probablement a tots ens ha  passat alguna vegada que les trobem enganxades en algun pantaló o sabata o una altra peça de roba i estan tan ben arrelades que es fa difícil de treure-les. Doncs fan exactament el mateix amb el cos dels nostres gossos.
 
Podem treure l’espiga nosaltres mateixos?
 
Si trobem una espiga clavada de manera superficial al pelatge de l’animal o entre els dits de la pota, la podem treure nosaltres mateixos amb les mans o amb unes pinces, i després desinfectar la zona. Si mentre l’extraiem l’espiga es trenca o hi ha complicacions s’ha d’anar de seguida al veterinari per evitar lesions més greus.
 
Si l’espiga es retira ràpid, és inofensiva. El problema ve quan es manté clavada durant hores o quan s’introdueix en algun orifici de l’animal. L’inconvenient que hi ha quan s’introdueix a l’orifici és que no la veiem. Per tant, en aquestes dates cal estar molt atents i observar el comportament de l’animal per detectar el més aviat possible si hi ha alguna anomalia i poder-hi posar remei de seguida.
 
On es pot clavar una espiga?
 
Un dels membres del Consell de Col·legis veterinaris de Catalunya i també del Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona, en Rafel Mendieta, propietari de la Clínica Mendieta, ens ha fet arribar algunes fotografies molt il·lustratives que acompanyen algunes les nostres explicacions:
 
 
  • ULLS: l’espiga queda amagada darrera la parpella. Per tant, caldrà observar l’animal i veure si hi ha alguna inflamació, o si té l’ull mig tancat. Cal evitar que l’animal es rasqui i portar-lo ràpid al veterinari. De l’ull se n’estan extraient moltes, enguany.
  
  • NAS: els gossos exploren els territori a través de l’olfacte, així que els pot entrar alguna espiga al nas. Ho notarem si esternuden de manera continuada, si se’ls inflama la zona o si els surt sang. La imatge següent mostra una espiga de les més gruixudes extreta del nas d’un gos.
  • ENTRE ELS DITS: també és un dels punts més comuns, entre els dits de les potes. Cal prestar atenció a l’animal quan tornem d’una passejada, ja que si es detecta al moment, es pot extreure amb certa facilitat i evitar mals majors. Ara bé, si no la veiem, es pot clavar a la pell i generar problemes greus, un abscés o fins i una fístula. 
  
  • ORELLES: també és un dels punts més comuns on es poden introduir i clavar. Ho podem detectar si mouen, sacsegen o inclinen el cap o si es rasquen l’orella o el cap. En aquest cas, cal portar-los de seguida al veterinari. En la imatge que segueix, veiem dues espigues extretes del nas d’un sol gos.
  • BOCA: Si observem que la mascota baveja en excés, que fa petar les mandíbules o que sagna i que, fins i tot, pot arribar a no menjar, cal revisar bé la boca. És molt probable que el mal que li causa l’espiga li provoqui aquests símptomes. S’ha d’anar ràpidament al veterinari per evitar que se l’empassi, la qual cosa podria desencadenar lesions més greus. Veiem a la imatge una espiga treta de la boca, la qual va provocar un abscés periu dental a l’ullal superior de l’animal.
  • ALTRES ORIFICIS: qualsevol forat que hi ha al cos d’un gos, com l’anus o la vulva, poden ser el punt d’entrada d’una espiga cap a l’interior del cos. En la imatge de l’animal es veu una espiga que es va extreure de l’anus, s’havia colat fins del sac perianal. “Encara no ho havia vist mai”, ens comenta el Rafel Mendieta.
 
Recomanacions preventives
 
Si seguim les pautes següents, podem trobar l’equilibri entre la necessitat dels gossos d’explorar en llibertat i la dels seus propietaris d’estar tranquils i no patir per la integritat de l’animal. Amb aquestes precaucions i observant atentament el comportament del gos, podem seguir gaudint dels camps en èpoques d’estiu i primavera: 
  • Revisar el cos i els orificis de el gos després de cada passeig. Repassar la boca, les oïdes, la zona interdigital, els genitals i el pelatge
  • Raspallar consistentment l’animal com mínim un cop al dia, o després d’haver passejat en una zona on hi havia moltes espigues
  • Si tenim un gos de pèl llarg, tallar-li el pèl en època calorosa
  • En la mesura del possible, evitar els camps on hi ha una gran concentració d”espigues
I, en cas de dubte, consultar el veterinari. Ell et podrà assessorar i resoldre qualsevol dubte que se’t plantegi pel benestar de la teva mascota.