– La resistència als antibiòtics és una amenaça per a la salut pública i, segons la OMS, causaran 10 milions de morts l’any 2050
– Des del 2019, és obligatori informar a l’administració del subministrament d’antibiòtics en animal de producció i a partir del 2022, ho serà també en petits animals

Barcelona, 30 de març del 2021. Casi 100 anys més tard que Fleming descobrís la penicil·lina, els antimicrobians són una de les eines principals per tractar els processos infecciosos, tant en medicina humana com en veterinària. “Cal una aproximació One Health, ja que la salut humana, l’animal i la mediambiental estan interrelacionades” explica el president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Ricard Parés. Ell afegeix: “Hem organitzat el primer curs formatiu de l’ús prudent d’antibiòtics arran del canvi en la directiva, que estableix la obligatorietat en la notificació dels antibiòtics receptats en producció i que a partir del 2022 s’aplicarà també en petits animals”.

Descarrega’t aquí la informació sobre el curs

“L’ús no adequat, o l’abús, d’antimicrobians és una de les causes de l’aparició de resistències antimicrobianes”, afirma la veterinària i responsable de la gestió tècnica del CCVC, Anna Vilà. Ella segueix: “Aquestes resistències fan més difícil el tractament de les infeccions i incrementen el risc de propagació i l’aparició de malalties i, per tant, de mort”.

De fet, aquestes resistències causen 700.000 morts anuals al món i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que, el 2050, causaran 10 milions de morts. L”ús inadequat i indiscriminat d’antimicrobians és un dels principals factors, entre molts d’altres, que contribueix a l’aparició de resistències, com també ho és la profilaxi, és a dir, l”administració del fàrmac com a mètode de prevenció. Un altre dels factors causants és no seguir les pautes d’administració correctes.

La primera edició del curs formatiu de l’ús prudent d’antibiòtics del CCVC, gratuïta pels veterinaris col·legiats, va dirigida sobretot a veterinaris que treballem amb animals de producció i constarà de tres ponències i una taula rodona. Els temes principals que es volen abordar són: el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics (PRAN), el marc normatiu del medicament veterinari a Catalunya i la importància de la selecció adequada del antimicrobians. La segona edició, que es realitzarà abans de l’estiu del 2021, es complementarà també amb contingut dirigit a veterinaris de petits animals.

PRAN 2019-2021

El PRAN és un pla desenvolupat pel govern espanyol amb l’objectiu general de reduir o, al menys, frenar el creixement de la resistència als antibiòtics i el seu impacte en la salut de tota la població. Per a això, es plantegen dues estratègies generals: reduir el consum d”antibiòtics i disminuir la necessitat d”utilitzar antibiòtics en medicina humana i veterinària. Diferents estudis apunten que Espanya és un dels països d’Europa amb un consum més elevat d’antibiòtics. La veterinària Cristina Muñoz treballa en la implementació del PRAN des de l’Agència Espanyola dels Medicaments (AEMPS) i ella explicarà les accions principals en vigilància del consum, la categorització AB, entre d’altres.

El marc normatiu i vigent

La veterinària Mili Voltes és cap del Servei d’Alimentació Animal i Seguretat de la Producció Ramadera, que té els següents àmbits de treball: l”alimentació animal, el SANDACH, la higiene de les explotacions ramaderes i el medicament veterinari (distribució, dispensació, prescripció i aplicació). En la seva ponència, explicarà el marc normatiu vigent relacionat amb el medicament veterinari i les actuacions dutes a terme des del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca per lluitar contra les resistències antimicrobianes.

MicroMón: la recerca i investigació

MicroMón és un projecte internacional en el que participa activament la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), integrat a la xarxa MicroMón de la Societat Espanyola de Microbiologia i en associació a la Universitat de Wisconsin. La doctora en veterinària, professora de la UAB i membre també de la Comissió One Health del CCVC, Mª dels Àngels Calvo, és una de les responsables d’aquest projecte. Ella informa: “S’ensenya els estudiants de la universitat i de secundària a obtenir i aïllar cultius de microorganismes procedents de mostres de terres en els que s’ha detectat capacitat inhibidora envers a bacteris patògens. Aquest exercici que permet obtenir una col·lecció de bacteris possibles productors d’antibiòtics. Els resultats es posem a l’abast de tota la comunitat científica”.

Escollir els antimicrobians adequats

És important escollir bé els antimicrobians. En aquest sentit, el doctor en veterinària, investigador i membre de la Comissió One Health del CCVC, Lorenzo Fraile, explica que la investigació de nous antibiòtics escasseja, ja que trobar substàncies antibiòtiques noves porta una despesa econòmica important i no totes les empreses ho tenen com una prioritat en la seva recerca. Per tant, conclou que la millor estratègia actual és mantenir els antibiòtics que tenim i, en paral·lel, optimitzar els programes de medicina preventiva basats en les vacunes. Finalment, cal buscar alternatives a aquestes molècules que tinguin activitat antimicrobiana.