Loading...
TORNAR

Compartir:

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya organitza una taula rodona amb la temàtica “la lluita contra la resistència als antibiòtics” amb motiu del dia Mundial One Health

És necessari un treball conjunt per un objectiu comú en la perspectiva One health per poder garantir que els antibiòtics continuen sent una eina important per millorar i mantenir la salut humana i animal

Aquest dijous 3 de novembre i commemorant el Dia Mundial One Health, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), ha organitzat una taula rodona amb la temàtica “la lluita contra la resistència als antibiòtics”.

El programa ha anat a càrrec de diversos professionals de diferents àmbits (mèdic, farmacèutic, investigació i administració pública) com la Sra. Marta Cerdà, Investigadora- Sanitat Animal IRTA-CReSA que ha parlat de la situació de l’ús prudent d’antibiòtics a la UE i la importància d’una aproximació “One Health” per lluitar contra les resistències als antibiòtics, la Dra. Sílvia Gómez-Zorrilla, Metgessa adjunta del Servei de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar que ha parlat de programes d’optimització d’Ús Antimicrobians en l’àmbit hospitalari i comunitari, la Sra. Maria Perelló, Farmacèutica i membre del departament de Recerca i Projectes Professionals del Consell de Col·legis farmacèutics de Catalunya, que ha explicat el rol del farmacèutic en la lluita contra la resistència antimicrobiana i de la Sra. Mili Voltes, cap del Servei d’Alimentació Animal i Seguretat de la producció ramadera del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) que ha explicat la lluita contra les resistències als antibiòtics en la producció ramadera.
Les ponències han finalitzat amb una taula rodona moderada per la Dra. Maria Àngels Calvo, membre i portaveu de la Comissió One Health del CCVC.

En la presentació, el president del CCVC, Ricard Parés ha exposat que la resistència als antimicrobians és un problema de salut global que requereix solucions “One Health”, ja que no entén d’àmbits ni fronteres i representa un important risc per la salut de tots, perquè es considera una de les 10 primeres amenaces per la salut publica en l’àmbit mundial. En aquests moments provoca la mort de 700.000 persones a l’any a tot el món i genera un cost sanitari addicional en Europa d’uns 1.500 milions d’euros, si no es troben mesures urgents per evitar-ho, en el 2050 podria convertint-se en la primera causa de mort per davant del càncer.

Maria Perelló, ha exposat que el rol del farmacèutic comunitari se centra principalment a realitzar una bona atenció assistencial, referida tant a aquella activitat a través de la qual exerceix una tasca informativa encaminada a garantir que el pacient rep i utilitza correctament el medicament, en les dosis precises segons les necessitats individuals i durant el període de temps adequat, com aquella en la que es deriva el pacient al metge en cas que identifiqui una malaltia infecciosa i sol·liciti tractament antibiòtic.

Alhora la participació en els grups PROA des de diferents àrees assistencials, primària, hospitalària i comunitària, posa en relleu el coneixement que té del medicament i facilita, juntament amb altres agents sanitaris, la triangulació de la informació per gestionar de forma òptima el seu ús racional.
Així mateix, el farmacèutic, com agent de salut pública desenvolupa un paper educador de la població i col·labora en iniciatives i programes com per exemple el Programa d’Educació Sanitària sobre el Bon Ús dels Medicaments (PESBUM).

Així mateix, des del DACC han assenyalat que el sector ramader és un dels “actors” importants en la lluita contra les resistències antimicrobianes. Des de fa alguns anys, es treballa en la reducció de l’ús dels antibiòtics. Per a aconseguir aquest objectiu és rellevant també millorar les condicions de les granges per tal de no només reduir l’ús dels antibiòtics sinó també la necessitat d’utilitzar-los. La normativa comunitària i la normativa estatal, existent i futura, estableixen els criteris per tal de restringir l’ús dels antibiòtics a aquelles situacions que siguin necessàries i amb l’antibiòtic adequat, així com per a evitar el seu ús per suplir mancances en la gestió i maneig de la granja. Alguns dels elements més destacats d’aquesta normativa són el paper del veterinari i el càlcul del consum d’antibiòtics. Aquest últim permetrà detectar aquelles explotacions i pràctiques on hi ha un consum elevat d’antibiòtics i en conseqüència, prendre mesures correctores. Del treball de reducció d’aquests anys, ja veiem una reducció significativa del consum, no obstant això, encara queda camí per fer per a situar-nos als nivells desitjables dins de la UE. El sector de l’animal de companyia també està afectat per aquest marc normatiu i també s’hauran d’iniciar les actuacions per a aconseguir una reducció del consum d’antibiòtics.

Per concloure és necessari un treball conjunt per un objectiu comú en la perspectiva One health per poder garantir que els antibiòtics continuen sent una eina important per millorar i mantenir la salut humana i animal.

Podeu recuperar la jornada aquí: https://www.youtube.com/watch?v=6y4n55SfLek&t=1126s

En la taula rodona amb ponents en l’àmbit professional farmacèutic, mèdic, investigació i administració. (Maria Perelló, Dra. Sílvia Gómez-Zorrilla, Marta Cerdà, Mili Voltes)