Foto: D’esquerra a dreta, Ramon Cedó, Carolina Sánchez, Pau Bosch, Tomàs Montalvo, Arantza Portillo i Anna Vilà.

S’hi va parlar dels reptes del canvi climàtic, les zoonosis emergents en la medicina humana, el programa de vigilància i control del Virus del Nil Occidental a Andalusia i la febre hemorràgica de Crimea-Congo

Moltes malalties d’origen animal han vingut per quedar-s’hi, i perquè el nostre sistema de salut sigui resilient cal aplicar indicadors de salut humana, animal i del medi, alerten els experts

El 60% de les malalties humanes transmissibles són zoonòtiques; el 75% dels agents patògens de les malalties infeccioses emergents tenen un origen animal, i de cada cinc malalties humanes noves que apareixen cada any, tres tenen origen animal. És amb l’objectiu de posar en relleu les zoonosis emergents i els riscos associats a aquestes que el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) va commemorar el Dia Mundial One Health, 3 de novembre, amb una jornada sobre el present i el futur de les zoonosis emergents. A la jornada va parlar-se sobre el canvi climàtic i les malalties transmeses per vectors; sobre el programa de vigilància i control del Virus del Nil Occidental a Andalusia; dels reptes que comporten les zoonosis emergents en la medicina humana, i de la situació actual de la febre hemorràgica de Crimea-Congo. I també, de la necessitat d’abordar les zoonosis des de la visió d’Una Salut, és a dir, partint de la idea que la sanitat animal, la dels ecosistemes i la salut pública i la humana estan connectades. Va inaugurar la jornada Ramon Cedó, vicepresident del CCVC.

El primer a intervenir va ser Tomàs Montalvo, del Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), que va oferir una panoràmica de l’estat actual de les zoonosis, els motius que les provoquen ―l’increment de la població, la destrucció dels hàbitats i el transport i la globalització, entre d’altres―, i els principals vectors d’aquestes malalties: els mosquits. Provoquen més de 700.000 morts al món, i, tal com va alertar Montalvo, «el canvi climàtic n’està escurçant el cicle de vida i allargant el període en què són actius». Així, trobem mosquits en èpoques que ja no n’hauríem de tenir, com desembre o gener, per la qual cosa «cal adaptar els sistemes de vigilància i control a aquesta nova situació». «Per construir un sistema resilient al canvi climàtic, hem d’aplicar indicadors de salut humana, animal i del medi», va apuntar Montalvo, que va cloure la seva intervenció amb un missatge esperançador i destacant la importància de l’enfocament One Health: «Som a temps de revertir aquesta situació, i per fer-ho hem de treballar junts».

Una d’aquestes malalties emergents transmeses és el Virus del Nil Occidental, en aquest cas transmesa pel mosquit comú (Culex pipiens). Arran del brot del 2020 a Andalusia, en què van notificar-se 71 casos en humans, dels quals vuit van morir, va posar-s’hi en marxa un pla de vigilància i control d’aquests mosquits. Des de llavors, cada any se’n detecten més casos, i s’ha trobat el virus a les províncies de Cáceres, València, Barcelona i Toledo. Del pla de vigilància i control en va parlar Carolina Sánchez, del Servei de Salut Ambiental de la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia, que va ressaltar-ne la importància pel fet que «la malaltia ha vingut per quedar-s’hi, i perquè no hi ha vacuna per als humans». Sobre què passarà en els pròxims anys, Sánchez va dir: «No ho sabem, però cal seguir treballant-hi perquè cada any és una sorpresa». El que sí que sap és que cal fer-ho des de l’enfocament d’Una Salut, i que perquè això sigui possible calen elements clau com «la voluntat política i el suport logístic, formació i recerca, l’organització i la coordinació dels actors implicats i la comunicació a la ciutadania».

El punt de vista des de la salut humana el va aportar Pau Bosch, metge adjunt de la Unitat de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), que va enumerar i descriure les principals malalties emergents ―com la brucel·losi o la COVID―, les malalties emergents controlades ―Hidatidosis i Cisticercosis―, les malalties endèmiques amb possibilitat de reemergència ―com són la Leptospirosi, la febre Q o la Leishmaniosi―, i les malalties zoonòtiques emergents ―el Virus del Nil Occidental, la febre hemorràgica Crimea-Congo, la grip aviària d’alta patogenicitat, i les resistències als antibiòtics. Bosch va admetre que «els professionals de la salut humana tenim poca informació del que passa en veterinària; hi ha poques xerrades en què compartim coneixements», i va concloure la seva intervenció dient: «Ens hem de creure el One Health, participar en iniciatives conjuntes, i no només de prevenció, també en xerrades o activitats divulgatives».

La darrera intervenció va ser la d’Arantza Portillo, del Centre de Rickettsiosis i Malalties Transmeses per Artròpodes Vectors (CRETAV) – One Health, adscrit al Departament de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari San Pedro -CIBIR de Logroño (La Rioja), que va centrar-se a parlar de la situació actual de la febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC). Es tracta de la malaltia viral transmesa per paparres més distribuïda al món que l’OMS considera una malaltia a vigilar especialment. A Espanya, el virus de la FHCC va detectar-se per primer cop el 2010 en paparres retirades de cérvols d’Extremadura. La troballa va ser clau per detectar, el 2016, els dos primers casos humans, d’un total de 12 notificats fins ara. «L’ambient epidemiològic està canviant», va afirmar Portillo. «Liderem un projecte amb cinquanta col·laboradors de diversos sectors, amb la visió d’Una Salut, i estem trobant paparres en parcs urbans de diverses ciutats d’Espanya. Hem d’estar alerta davant del risc de transmissió de malalties associades a les paparres a les ciutats. És fonamental la vigilància, la recerca epidemiològica i en vacunes; és una carrera de fons que requereix una millora continuada per part de tothom», va dir Portillo, que, de la mateixa manera que la resta de ponents, va assenyalar que «la clau és abordar aquest repte des de l’enfocament d’Una Salut i tenint en compte professionals de fora de l’àmbit sanitari, com poden ser de l’educació, l’enginyeria o l’arquitectura, i amb la ciutadania».