Amb motiu del Dia europeu per a l’ús prudent dels antibiòtics, parlem d’aquest desafiament per a la salut global amb Virginia Aragón, investigadora de l’IRTA-CReSA, Josep Solé, president de l’Associació de Veterinaris de Porcí de Catalunya (AVPC), i Eva Soler, responsable de medicaments veterinaris del Servei d’Alimentació Animal i Seguretat de la Producció Ramadera del DACC

El descobriment dels antibiòtics ha permès fer front a infeccions que generaven greus problemes de salut i tenir una vida més llarga i saludable. Paradoxalment, l’ús i, sobretot, el mal ús d’aquests fàrmacs, genera resistències; és a dir, els bacteris muten i deixen de ser eficaços. La resistència als antibiòtics causa a l’Estat 2.500 morts anuals i genera una despesa sanitària addicional de 150 milions d’euros, segons dades del Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics (PRAN). Les resistències als antibiòtics és un dels principals reptes de salut global dels nostres temps. Segons l’OMS, «si no prenem mesures urgents, el món està abocat a una era postantibiòtics en què moltes infeccions comunes i lesions menors tornaran a ser potencialment mortals». Amb motiu del Dia Europeu per a l’ús prudent dels antibiòtics, 18 de novembre, analitzem els reptes del present i del futur de l’ús prudent dels antibiòtics i el paper que hi té la veterinària. I ho fem parlant amb Virginia Aragón, investigadora de l’IRTA-CReSA, Josep Solé, president de l’Associació de Veterinaris de Porcí de Catalunya (AVPC), i Eva Soler, responsable de medicaments veterinaris del Servei d’Alimentació Animal i Seguretat de la Producció Ramadera del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACC).

La resistència als antibiòtics és una prioritat per a la UE. El 2011 va establir un Pla Director d’Acció sobre Resistències Antimicrobianes que va estimular la posada en marxa de plans nacionals d’actuació. L’any 2020, va publicar la comunicació de l’estratègia «De la granja a taula», en què s’apostava per reduir la venda d’antimicrobians en un 50% el 2030. A Espanya, l’any 2014 va posar-se en pràctica el PRAN amb l’objectiu «de reduir el risc de selecció i disseminació de resistència als antibiòtics». Com a resultat, en l’àmbit veterinari, el consum d’aquests fàrmacs s’ha reduït en prop d’un 60%. «Els antibiòtics en producció animal s’utilitzaven antigament per promoure el creixement dels animals i amb fins profilàctics, afegits en baixes dosis en els pinsos, fins que el 2006 va prohibir-se a Europa», afirma Virginia Aragón. El motiu és que l’ús prolongat de múltiples fàrmacs en dosis terapèutiques s’associa a l’aparició de patògens multirresistents. Un altre exemple és el de la colistina, que se subministrava de forma metafilàctica en cas de produir-se un brot de malaltia ―és a dir, a tot el grup d’animals per controlar la transmissió de la malaltia als animals en contacte estret―, mentre que ara es limita a tractaments individuals i pràcticament se n’ha eliminat l’ús gràcies als plans Reduce. La colistina, en humans, és un antibiòtic d’últim recurs per tractar determinades soques bacterianes. Tal com explica la investigadora de l’IRTA-CReSA, en el marc de la visió d’Una Sola Salut, «en veterinària, se n’ha reduït l’ús pràcticament en un 100% per evitar que se’n creïn resistències, i s’ha prioritzat l’ús com a antibiòtic en humans».

Per donar resposta a aquest canvi d’usos cal buscar una estratègia alternativa als antibiòtics. La clau, per a l’OMS, no és desenvolupar nous medicaments, sinó canviar els comportaments actuals i prendre mesures per reduir la propagació de les infeccions. A les granges de porcí catalanes, explica Josep Solé, «el que es fa és millorar tot el maneig a les granges, millorant-ne les mesures de bioseguretat, i posant molta atenció, especialment, al maneig sanitari; i, quan és possible, fer ús de les vacunes». Així, afegeix el president de l’AVPC, «amb aquestes mesures es busca donar un millor benestar als animals i minimitzar els risc de que es posin malalts». Són mesures que «representen un gran esforç d’adaptació per al sector ramader», tal com diu Eva Soler. La representant de la Generalitat valora molt positivament la tasca del sector, encara que, per aconseguir els objectius, cal continuar treballant en aquesta reducció. El sector  «està molt conscienciat de les resistències que generen els antibiòtics i entén perfectament la importància de reduir l’ús dels medicaments». Així ho corrobora Josep Solé, que és conscient que «la normativa està encaminada a buscar un millor benestar dels animals. Això ens ajuda a que s’hagin de fer servir menys antibiòtics, i assolir els objectius de la UE».

Un dels elements clau per avaluar la reducció de l’ús dels antibiòtics en producció animal són els mecanismes per comptabilitzar aquest ús de forma fiable i rigorosa. Aquí és on el DACC té un paper clau. Soler comenta: «El nostre repte és aconseguir les dades més acurades i reals possibles; per això, des del 2019, els veterinaris tenen l’obligació de comunicar totes les prescripcions que contenen antibiòtics destinades als animals de granja. Així, ara ja no només avaluem les vendes d’antibiòtics a les granges, sinó l’ús real i concret que en fan». Gràcies a aquest monitoratge, en els darrers quatre anys «ja n’hem vist la reducció i hem pogut detectar les explotacions ramaderes que no fan un ús racional dels medicaments», assenyala. Al 2025, també tindran aquesta obligació de comunicar les prescripcions als veterinaris d’animals de companyia. Tot això és fruit de les normatives que han aparegut en els darrers anys en relació amb la distribució, prescripció, administració i ús de medicaments veterinaris. És el cas del Reglament de la UE 2019/6 del Parlament Europeu i del Consell, o el Reial Decret 666/2023, amb què finalitza el procés d’implementació de la normativa europea de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos a l’Estat.

Sigui com sigui, el problema amb l’ús excessiu dels antibiòtics i les resistències és una matriu entre humans, animals i medi ambient on tot està interconnectat, i cal abordar-ho des de la visió global i l’enfoc holístic que ens aporta la perspectiva «Una Sola Salut». Per a Virginia Aragón, «l’ús prudent dels antibiòtics és essencial per a preservar la seva eficàcia, i tots els actors de la societat hi estem implicats i tenim un paper important en la prevenció de les resistències».