Experts i professionals veterinaris reflexionen, als “Esmorzars del Consell”, sobre la regulació i el paper dels animals que contribueixen al benestar emocional i terapèutic de les persones.

Amb els animals, les persones establim un vincle emocional lliure de judicis, i això fa que, sovint, hi interactuem més fàcilment que amb les persones. Els animals contribueixen al nostre benestar emocional i, fins i tot, poden ajudar les persones en determinats processos terapèutics. Quina és la diferència entre un gos d’assistència i un gos de teràpia? Com estan regulats, des del punt de vista normatiu, uns i altres? I què hem de tenir en compte per garantir el benestar de l’animal d’assistència i el de teràpia?

D’això, en vam parlar en la darrera sessió d’«Els esmorzars del Consell», que va comptar amb les intervencions d’Ana María Catalán, de la Direcció General de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030; Francesc Ristol, CEO del CTAC Group i membre de la junta internacional de IAHAIO; Sònia Sáez, responsable de Comunicació de Purina España; Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundación Affinity Animales y Salud a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Alèxia Falcó, fundadora i CEO del projecte Tan Amigos. La sessió va ser moderada per Verónica Araunabeña, presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC).

En relació amb els animals, n’hi ha de dos tipus: «el terapeuta anònim, que és l’animal que conviu amb una família, i que, només pel fet de conviure-hi, ja li reporta un suport emocional», i, per una altra banda, «el d’assistència i de teràpia, que és el professional, i és el que arriba a un lloc o un espai on no pot arribar el que conviu amb la família», va explicar Fatjó.

Animals d’assistència vs. de teràpia

Ristol es va centrar en els gossos i va diferenciar entre els d’assistència i els de teràpia, perquè «hi ha una gran confusió entre uns i altres». «Els d’assistència» va explicar, «són gossos que ajuden una persona davant d’una problemàtica o limitació concreta». Són, com ara, els gossos pigall, els d’alerta mèdica o els de servei. Es tracta d’una especialitat regulada a totes les comunitats autònomes d’Espanya, i al darrere hi ha entitats certificades i instructors per formar-los. En canvi, els gossos de teràpia ajuden en determinats procediments per aconseguir uns objectius específics.

«Els animals poden servir per afavorir la comunicació amb les persones, poden servir com a catalitzadors, per activar un comportament, perquè una persona estigui més motivada a fer coses», va comentar Fatjó. Ara bé, tal com va apuntar l’expert, perquè la teràpia sigui exitosa, «el terapeuta ha de tenir clar què és el que vol aconseguir i quin paper ha de tenir l’animal en aquell esquema de teràpia».

Un suport, no una cura

Tot i el benestar emocional que proporcionen els animals, cal tenir en compte que «el que cura són la medicina i els professionals sanitaris», i que «els animals són un suport», va alertar Sáez. «Els animals no poden ser receptats, no són una solució a una patologia», va afegir. Per això, s’han de fer servir «de forma correcta». En altres paraules, segons la responsable de Comunicació de Purina España: «Cal que els professionals sanitaris coneguin aquesta eina i l’apliquin tenint en consideració no només el benestar dels pacients i com evolucionen, sinó també el benestar de l’animal.»

Quin paper tenen els veterinaris davant d’aquest escenari? Per a Alèxia Falcó, «vetllar per ells; que no se’ls posi etiquetes, que no se’ls compri o adopti com si fossin un objecte; que no es receptin». Fer-ho implica, per tant, reivindicar el seu paper, però també pensar en ells, i això vol dir «avaluar el benestar de l’animal més enllà dels senyals externs», afirma, perquè estan exposats a situacions que no són convencionals.

Per garantir el benestar de l’animal, és clau la regulació. Els gossos d’assistència estan regulats per la llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals. Els gossos de teràpia, en canvi, estan fora de l’àmbit d’aplicació de la llei, si bé «s’està començant a treballar en una qualificació professional que inclourà formació sobre les condicions de l’animal perquè el tècnic pugui avaluar, per exemple, els senyals d’estrès», va assenyalar Ana María Catalán. En relació amb la llei 7/2023, la representant del Ministeri també va posar en valor la utilitat de la formació sobre tinença responsable, que confia que «servirà a la ciutadania perquè reflexionin de fins a quin punt estan preparats per tenir un animal de companyia i quina mena d’animal encaixa amb el seu estil de vida».