Amb la proximitat del Nadal, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) recorda que adquirir un animal requereix una gran responsabilitat i, per això, fer-ho ha de ser una decisió meditada i conscient

El 2022, a tota Espanya, els centres d’acollida van recollir un total de 288 mil animals ―un 59%, gossos, i el 41% restant, gats―, segons les estimacions de l’observatori de la Fundació Affinity. Tot i ser xifres inferiors als anys prepandèmics, el volum de recollides és relativament estable i ofega algun d’aquests espais. «Les nostres entrades estan a l’alça, sovint ens trobem saturats», lamenta la directora tècnica veterinària del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics (CAAD) Penedès, Ana Martínez Cano. La proximitat de les festes nadalenques és un bona ocasió per recordar que els animals de companyia no són una joguina que pugui guardar-se en un calaix. Per això, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) aprofita per recordar com d’important és la tinença responsable, que probablement es vegi reforçada arran de l’entrada en vigor de la llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals. «Sembla que, amb l’aprovació de la Llei, la ciutadania prendrà més consciència de la responsabilitat que implica adquirir un animal», apunta la presidenta del CCVC, Verónica Araunabeña.

Per què s’abandona?

La irreflexió a l’hora d’adquirir és una part important de l’explicació rere el problema de l’abandonament: entre les raons adduïdes per les famílies que entreguen els seus animals, hi ha la pèrdua d’interès, els factors econòmics o la manca de temps i espai, que figuren en tercer, cinquè i novè lloc, respectivament. El primer i el segon motiu són, per una banda, la cria no desitjada, i, per l’altra, els problemes de comportament dels animals.

Per a l’antrozoòloga Paula Calvo, experta en la interacció entre les persones i els animals, «els problemes de conducta són un factor que, en realitat, és humà: l’animal pot tenir una conducta que per a algunes persones pot ser molesta, però per a altres no, i aquestes altres estaran disposades a fer el que estigui al seu abast per millorar-les». Hi ha un perfil estàndard de l’abandonador? «No», segons Calvo, perquè els motius que porten a abandonar un animal són multifactorials, i poden dependre d’aspectes com la relació amb els animals que un ha viscut de petit o del moment vital del propietari. Ara bé, segons l’antrozoòloga, «la personalitat compta, i molt, i s’ha de tenir en compte a l’hora d’adquirir un animal». Circumstàncies a banda, Calvo assenyala al substrat cultural: «la teoria de la dominància social, aplicada al classisme o la xenofòbia, també explica com algunes persones se senten per sobre dels animals i, per tant, poden desfer-se’n sense remordiments».

Acompanyament expert en l’adopció

En la línia del que comenta l’antrozoòloga, molt sovint són els professionals dels centres d’acollida els que es dediquen a acompanyar o filtrar els processos d’adopció. «Els gossos i els gats no són un regal per sortir del pas, cal rumiar-s’ho bé, és un compromís per molts anys», insisteix la directora tècnica veterinària del CAAD Penedès. De fet, Fundació Affinity remarca que pels volts de Nadal sí que hi ha un augment de les peticions, però això no es tradueix en la xifra d’adopcions, en bona part per la tasca de dissuasió dels centres.

L’assessorament veterinari també ajuda a trobar un encaix ideal amb els nous propietaris. «Cal saber escollir l’animal, en funció de les possibilitats i l’estil de vida, i preparar l’entorn per a una millor adaptació», assenyala Marta Amat, etòloga i professora de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les pautes professionals busquen facilitar un procés que no sempre és fàcil, segons Amat. Alguns dels animals adoptats venen amb una motxilla de traumes o problemes que desconeixem. Aquesta motxilla pot ser molt pesada en alguns casos, i pot afectar la convivència amb la família i l’adaptació al seu nou entorn. Es tracta d’espècies domesticades i, per tant, amb una afecció molt gran per un referent humà i el seu entorn de seguretat. «El trauma de l’abandonament pot ser equiparable a la pèrdua d’un membre de la família», assenyala.

Fomentant la tinença responsable

Tot i que les xifres dels abandonaments no cessen, la consciència ciutadana envers el benestar animal sembla cada cop major. «S’ha evolucionat molt en els darrers trenta anys: abans, el gos i el gat no eren considerats part de la família i per exemple portar-los a fer un simple reconeixement veterinari era impensable» comenta la presidenta del CCVC, Verónica Araunabeña. Precisament, una de les missions del CCVC és el foment de la tinença responsable, i és per això que en els darrers anys ha dut a terme diverses campanyes i activitats de sensibilització, adreçades especialment als més petits. «El futur està en el fet que els nostres fills estiguin ben informats que l’animal és un més a casa i mereix bones condicions físiques i emocionals», aposta Araunabeña.

Respecte a això, la nova llei de protecció dels drets i el benestar dels animals, en vigor des del setembre de 2023, posa l’accent en la responsabilitat dels titulars, amb provisions per a la formació en la tinença o la necessitat de supervisió. El text també regula aspectes com la cria, l’esterilització o la identificació, que són clau per descongestionar els centres d’acollida. A l’espera de veure com es desplegarà la nova llei, la directora tècnica veterinària del CAAD Penedès espera que es tradueixi en un major compliment de les tasques mínimes d’identificació o control de les cadellades no desitjades.. Per la seva part, la presidenta del CCVC informa que un dels objectius del 2024 es generar un dossier per la ciutadania per promoure la tinença responsable i crear un vídeo divulgatiu per a les escoles on els nens i nenes siguin conscients del que representa tenir un animal a casa.».