Recomanen esterilitzar els animals de companyia per prevenir malalties i fer front a la superpoblació i l’abandonament. Recorden que només un veterinari pot determinar quin és el millor moment d’intervenir-hi i quin és el procediment d’esterilització o castració més adient.

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) vol desmuntar els tòpics sobre l’esterilització de les mascotes. Les falses creences es poden convertir en un important obstacle per a la salut i el benestar dels animals de companyia. D’entrada, cal advertir que no és cert que les femelles hagin de criar almenys un cop a la vida. En canvi, sí que està comprovat que l’esterilització millora la convivència entre animals, i la dels animals amb les persones.

Controlar la reproducció animal és indispensable per combatre dos greus problemes: la superpoblació i l’abandonament. Els animals de companyia conviuen amb la societat humana i cal vetllar per fer que la seva existència sigui tan bona com sigui possible.

Una gossa pot engendrar un mínim de quatre cadells en un mateix embaràs, i una gata fins a sis. Si es té en compte que la meitat de les seves cries poden ser femelles, que crien en la mateixa proporció de dues vegades durant la seva vida, i amb un índex de supervivència del 100% dels cadells, el resultat és espectacular: en només en cinc anys, uns 5.000 gossos i 28.000 gats més.

Tot i això, segons les estadístiques, un 90% (30.430 animals) moriran en gosseres, vorals, baralles de gossos, enverinaments i d’altres situacions que malauradament són massa habituals.

Altres motius importants per a l’esterilització

En alguns animals, l’instint reproductiu pot comportar agressivitat. En el cas dels mascles, perquè marquen territori, es barallen o, fins i tot, s’escapen per buscar femelles. En el cas de les femelles, es poden tornar agressives o dominants en extrem. Aquestes actituds poden perjudicar altres animals i també les persones, tant si hi conviuen com si no.

Avui en dia, la climatització i la il·luminació artificial dels habitatges produeix un “efecte primaveral permanent” als entorns domèstics en què viuen la majoria de les mascotes. Com a conseqüència, les gosses i les gates es poden posar en zel en qualsevol moment de l”any, la qual cosa fa créixer els abandonaments i el nombre d’animals als refugis.

D’altra banda, l”esterilització allarga la vida de les mascotes, ja que redueix les possibilitats de desenvolupar algunes malalties greus, com ara quists o tumors.

Els experts veterinaris apunten també a factors sociològics que impedeixen estendre l’esterilització, com ara la humanització dels animals de companyia. Molts cops projectem en les mascotes desitjos i frustracions, sense pensar en la naturalesa de llurs espècies i el benestar, tant animal com humà. Per últim, cal reclamar que l’administració apliqui les sancions previstes davant els delictes contra el benestar animal.

Com i quan esterilitzar les mascotes

Des del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya es fa una crida perquè es tingui en compte que és imprescindible que un professional veterinari determini el moment i el procediment d’esterilització més adient. La conveniència d’una intervenció o una altra dependrà de l’espècie de l’animal, de si és mascle o femella, de la seva manera de viure i, fins i tot, del seu caràcter i el seu estat de salut.

Els professionals veterinaris admeten que els processos d’esterilització poden comportar algunes complicacions, però no dubten en què els beneficis superen amb escreix les possibles alteracions. Fins i tot, en determinats casos, el veterinari pot arribar a desaconsellar la intervenció.

Per combatre l’abandonament, el CCVC recorda que cal aplicar mesures complementàries, com la identificació dels animals amb xips, ja que no només facilita la recuperació en cas de pèrdua, sinó també les possibles sancions en cas d’abandonament.