Catalunya és l’única comunitat autònoma junt amb Galícia on la vacuna no és obligatòria

Tot i estar erradicada a Catalunya, els moviments de persones i animals de països nord-africans o d’Europa de l’est, on la ràbia és endèmica, suposen un risc per a la salut pública

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya defensa que és «la manera més efectiva, fàcil i econòmica» de prevenir la malaltia

Eviteu el contacte amb ratpenats perquè poden ser portadors del virus de la ràbia. És la crida que va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, l’11 d’agost. El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) hi va respondre recordant que la vacunació obligatòria de gossos, gats i fures és la millor estratègia per prevenir la malaltia. I més, en un món globalitzat, en un continent europeu on les fronteres són molt permeables i en una, Catalunya, amb una connexió regular per la via marítima amb països nord-africans, on la ràbia és endèmica. Si bé la Generalitat fa anys que treballa en un projecte de decret perquè ho sigui, la feina avança a un ritme molt més lent del que s’havia compromès amb el CCVC.

Amb motiu del Dia Mundial contra la Ràbia ―el pròxim diumenge, 28 de setembre―, el CCVC va organitzar el 22 de setembre un esmorzar per a periodistes en què experts de diversos àmbits van parlar de la malaltia, la seva propagació i el risc a què estem exposats. Hi van intervenir Juan José Badiola, catedràtic de Sanitat Animal de la Universitat de Saragossa i director del Centro de Encefalopatías y Enfermedades Transmisibles Emergentes; Àlex Almuedo, metge especialista en Malalties Infeccioses i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador a ISGlobal, i Rafael Serrano, veterinari clínic i president del Col·legi de Veterinaris de Melilla, a més de la presidenta del Consell, Verónica Araunabeña.

Per a la presidenta del Consell, la vacunació és «la manera més efectiva, fàcil i econòmica» de prevenir-la ràbia, una malaltia que, «quan es manifesta ja és massa tard». Tal com va afirmar Badiola, «perquè hi hagi immunitat de grup, cal que al menys el 70% dels gossos estiguin vacunats». El director del Centro de Encefalopatías y Enfermedades Transmisibles Emergentes va explicar quina és la progressió de la malaltia, que té un període d’incubació en gossos d’entre 4 i 8 setmanes, i que es manifesta amb símptomes com la mirada perduda, la fotofòbia, la dificultat per empassar o tremolors. Quan n’apareixen els símptomes, tant en persones com en animals, provoca la mort en la majoria dels casos.

En la seva intervenció, Àlex Almuedo va centrar part de la seva intervenció en els moviments de les persones i els animals, que cada cop són més nombrosos i ràpids. Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), va apuntar Almuedo, l’any 2030 hi haurà 1,8 mil milions de viatgers al món. Aquesta mobilitat global, juntament amb factors com la desforestació, el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, fan que «cada cop més estiguem exposats a les zoonosis». Moltes les transmeten els animals selvàtics ―que també poden ser portadors de la ràbia―, i sovint entren en contacte amb els domèstics. «Controlar els animals salvatges és molt complicat, però els domèstics els podem controlar gràcies a la vacunació», va concloure el metge i investigador.

Rafael Serrano, veterinari clínic i president del Col·legi de Veterinaris de Melilla, on des del 1980 s’han reportat 140 casos de ràbia, principalment en gossos. Per a Serrano, «és important fer una gestió i un control adequats de la ràbia», i això es fa mitjançant «formació, informació i vacunació»: la formació dels veterinaris clínics, perquè coneguin la malaltia, les seves singularitats, i com identificar-la; la informació a la ciutadania i, en especial, als tutors d’animals de companyia, perquè entenguin la importància de les zoonosis transmissibles i, sobretot, de la ràbia; i, per acabar, la vacunació, que «és l’assignatura pendent per completar el cercle». En aquest sentit, fent referència a Catalunya, va afirmar que no es considera necessària potser perquè «la presència de la ràbia es considera remota, i s’obvien casos com el d’un gos, en un refugi d’animals de París, que procedia del Marroc, o el d‘una gata que va arribar a Alacant en una pastera el 2021».

Què és la ràbia?

La ràbia és una malaltia zoonòtica ―es transmet dels animals als humans― causada per un virus que es transmet habitualment per la saliva d’animals infectats a través de mossegades, esgarrapades o llepades sobre ferides obertes o mucoses. Un cop dins l’organisme, es propaga pel sistema nerviós central i produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal. Un cop apareixen els símptomes clínics, és mortal en pràcticament tots els casos, tan en persones com a animals. Tot i la seva gravetat, la ràbia pot prevenir-se principalment amb la vacunació dels gossos, ja que les seves mossegades provoquen el 99% dels contagis en persones.

La malaltia encara és present en més de 150 països i territoris, sobretot a l’Àsia i l’Àfrica, i provoca almenys 70.000 morts cada any arreu del món, de les quals el 40% són nens i adolescents. Erradicar-la és un repte global, i l’any 2015, l’OMS, la FAO, l’OIE i l’Aliança Global per al Control de la Ràbia van unir-se sota la campanya End Rabies Now, amb un objectiu comú: eliminar totes les morts per ràbia transmesa per gossos l’any 2030.