Píndoles formatives
Gestió de colònies felines

El comportament social dels gats és molt plàstic: tot i ser solitaris i territorials, poden conviure en grup si hi ha suficient espai i menjar. Les colònies s’organitzen principalment mitjançant grups matriarcals de femelles emparentades que cooperen en la cria, mentre que els mascles ocupen zones perifèriques. Per evitar enfrontaments directes, tant mascles com femelles utilitzen el marcatge territorial (per exemple, amb orina o esgarrapades). Dins d’una mateixa colònia es poden trobar diferents perfils de gats, des de ferals fins a gats dòcils procedents d’un entorn domèstic.

El control de les colònies de gats és un desafiament global degut a la seva alta taxa de reproducció i a l’elevada mortalitat o dispersió dels gats joves quan arriben a la maduresa sexual. A més, els moviments constants de gats entre colònies es veuen afavorits per l’abandonament d’animals domèstics i la presència de mascles no castrats amb territoris amplis. D’altra banda, la falta de castració de gats amb tutor es deu sovint al cost econòmic o a falsos mites sobre la caça. Finalment, la manca de recursos per castrar gats del carrer i la sobrealimentació de les colònies no controlades augmenten la mida de les camades i en dificulten la gestió.

La Llei de Benestar Animal (Llei 7/2023) denomina els gats de colònia com a «gats comunitaris», considerant-los animals de companyia protegits que no poden ser maltractats, abandonats ni sacrificats. La norma obliga l’administració local a gestionar les colònies mitjançant plans de control poblacional (mètode CER, desparasitació, vacunació i microxip), programes sanitaris i campanyes de formació i informació. Els ciutadans han de respectar aquests gats i les seves instal·lacions, així com evitar que els seus gossos els puguin causar molèsties o danys. Finalment, es prohibeix el confinament, la retirada no autoritzada i la reubicació de gats comunitaris, excepte en casos justificats per motius de salut, seguretat o protecció de la biodiversitat.

El programa CER (Captura, Esterilització i Retorn) és el mètode globalment reconegut per controlar la població de gats de colònia i reduir conflictes com baralles o vocalitzacions. Per minimitzar l’estrès d’aquests gats poc socialitzats, cal tapar la gàbia durant el transport i l’estada a la clínica, elevar-la del terra i retornar-los a la colònia el més aviat possible. Després de la cirurgia, és imprescindible administrar analgèsia per garantir el seu benestar i afavorir la cicatrització, així com fregar el gat amb una tovallola que conservi la seva olor original per evitar el rebuig del grup. Finalment, es realitza un tall/marca a l’orella per identificar els gats ja castrats i s’informa la població mitjançant cartells per reduir el malestar veïnal.

La píndola aborda recomanacions per a l’adopció de gatets enfocades a nous tutors, destacant la importància de la cura de gatets orfes amb llet específica i estimulació perineal. Durant el període de socialització (entre les 2 i les 7-9 setmanes), cal habituar-los gradualment a diferents persones, espècies i sorolls ambientals per prevenir pors. En el cas de gatets de colònia, es recomana una separació precoç de la mare (entre les 5 i 6 setmanes) per facilitar la seva socialització i adopció. Finalment, s’emfatitza preparar una zona segura a la nova llar amb recursos bàsics, espais verticals i introducció progressiva si ja hi conviuen altres gats.

La reubicació de gats comunitaris és la última opció i només es permet per llei si hi ha risc per als gats, per la biodiversitat o per la salut i seguretat humana, requerint un informe previ i supervisió veterinària. Quan la nova ubicació és propera, es fa un trasllat gradual dels recursos, mentre que si és molt allunyada, es capturen tots els gats alhora i es confinen durant 2 o 3 setmanes. El nou espai ha de ser tranquil, allunyat de trànsit i veïns, i cal evitar posar menjar a l’espai original per no mantenir la colònia antiga. Finalment, és imprescindible informar la població i veïns sobre el trasllat i la instal·lació de la nova colònia gestionada.

El benestar dels gats de colònia implica l’absència d’emocions negatives (por, dolor o angoixa) i la capacitat de manifestar conductes naturals importants com el joc, la caça o l’exploració. Per avaluar-lo s’utilitzen indicadors basats en l’animal (fisiològics, de salut i de comportament) i en l’ambient (ubicació, recursos, maneig i allotjament). Seguint el model dels cinc dominis, l’avaluació s’estructura en quatre grans blocs pràctics: alimentació, entorn, salut i comportament. Per obtenir una valoració precisa i completa, és imprescindible combinar diferents indicadors i no basar-se mai en un de sol.

L’alimentació de les colònies felines ha de ser racionada si no estan controlades per evitar camades nombroses i facilitar revisions de salut, combinant el pinso sec com a base amb menjar humit per a captures o animals amb problemes dentals. Menjadores i abeuradors s’han de distribuir en diversos punts per evitar que gats territorials bloquegin l’accés, garantint sempre aigua neta i una higiene periòdica dels estris. Pel que fa a l’allotjament, els refugis protegeixen del clima i serveixen de niu o protecció davant altres animals. És crucial que els refugis comptin amb dos accessos perquè els gats no quedin acorralats i que estiguin ben senyalitzats.

Els gats de colònies tenen un risc elevat de patir malalties infeccioses i parasitàries degut a la convivència i compartició d’espais. Per això, cal avaluar-los de forma regular identificant lesions, signes clínics o canvis de comportament com la irritabilitat o la por. La captura i atenció veterinària permetrà decidir si cal tractar l’animal, hospitalitzar-lo o eutanasiar-lo segons la gravetat i docilitat. La prioritat ha de ser sempre el benestar del conjunt de la colònia per sobre de l’individual.