Juan José Badiola és catedràtic de Sanitat Animal a la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, on també dirigeix el Centre d’Encefalopaties i Malalties Emergents Transmissibles i és reconegut internacionalment per la seva trajectòria en malalties animals de gran impacte sanitària i econòmica. Ha estat, a més, president del Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya i ha rebut diversos premis rellevants per la seva contribució a la investigació veterinària i la salut pública. A més, és el portaveu del comitè d’experts de l’Aragó en pesta porcina africana, que va constituir-se el 12 de desembre de 2025.

Què és la pesta porcina africana i per què preocupa tant?

La pesta porcina africana és una malaltia infectocontagiosa causada per un virus amb uns hostes molt específics: només afecta els porcs i els senglars. És molt patògena i provoca una malaltia greu que afecta diversos aparells i sistemes: digestiu, respiratori, vascular; i provoca moltes hemorràgies. Sovint és mortal i, per això, quan arriba a una granja és una malaltia temible. En general, els països són molt estrictes amb les importacions de productes porcins. Quan es produeixen brots, les mesures de control són sempre molt estrictes. I cal tenir en compte que, juntament amb la proteïna de les aus, la del porc és la proteïna econòmica per excel·lència.

El virus no afecta els humans, però les conseqüències econòmiques poden ser molt greus: Espanya és un dels principals productors i exportadors de porc. Es fan exportacions a prop de 120 països. Si les restriccions d’exportació augmentem, les conseqüències per a l’economia del nostre país serien demolidores.

D’on ve aquest virus i com va arribar a Europa?

És un virus d’origen africà. El brot que va afectar Europa va produir-se per un vaixell que duia productes de l’Africa i que va arribar a Geòrgia. Allà va produir-se un gran brot que va estendre’s, primer, als països veïns, com Azerbaitjan o Armènia; després, a Rússia, fins a instal·lar-se a Ucraïna i, des d’allà, ja va saltar cap a la Unió Europea. Els senglars actuen com a principals transportadors del virus. Actualment, hi ha una dotzena de països que tenen el virus.

Fa anys que es treballa en una vacuna contra aquesta malaltia. Per què encara no la tenim?

El virus de la pesta porcina és molt complex i, després de prop de quaranta anys de recerca, encara no s’ha aconseguit una vacuna fiable. No és per falta d’esforç: Espanya ha estat un dels països més actius en la recerca de la vacuna. El fet de no disposar de la vacuna ens limita molt greument, perquè impedeix establir barreres de contenció eficaces com sí que es fa amb altres malalties, com ha estat el cas, per exemple, de la dermatosi nodular bovina.

En un entorn com el nostre, com es transmet el virus?

La transmissió es produeix sobretot per contacte directe i, sovint, de manera indirecta: per exemple, es pot portar en el calçat després de trepitjar excrements de senglar infectat amb el virus. Per això, en zones afectades, s’han d’aplicar restriccions molt estrictes a la circulació de persones i animals.

En el cas dels porcs senglars trobats a Collserola, tots estaven en un espai molt delimitat.

És una sort que tots els senglars infectats s’hagin trobat en una àrea d’uns 6 o 8 quilòmetres. Això ens indica que el focus s’ha detectat relativament aviat. Ara tenim l’oportunitat d’actuar en aquest espai que, a més, està ben delimitat per autovies i vies de tren, la qual cosa limita els moviments dels animals. El problema seria que, tot i ser un virus molt patogen per al senglar, hi hagi algun senglar que fos resistent a la malaltia o que no hi sucumbís, i que arran del desplegament que s’ha fet en aquesta zona, s’espantés i fugís, i acabés traslladant la malaltia a una altra àrea. Això, per ara, no podem descartar que no hagi passat, i per això s’estan recollint animals en un radi més ampli que arriba als 20 o 25 quilòmetres.

Així doncs, en resum: cal ser estrictes i complir els protocols d’actuació, i aquesta és l’única manera d’acabar amb el brot com abans millor. Si triguem gaire, el risc és que s’instaurin restriccions a la importació en aquells països on encara no s’han aplicat.

Quant de temps pot trigar la gestió d’un brot com aquest?

És un període prolongat. Perquè puguem dir que el brot està raonablement controlat, caldrà esperar, almenys, un mes a partir del moment que no es trobi cap animal infectat. Després, caldrà esperar uns dos anys per estar del tot segurs que el brot ha desaparegut.

Com es gestiona un brot de PPA quan apareix en una granja?

Cal ser molt dràstic: tots els animals afectats s’han d’eliminar per evitar que el virus s’estengui. El virus de la PPA és molt resistent, i pot sobreviure setmanes o mesos en objectes. Per això, és clau actuar ràpidament i complir estrictament els protocols.

Quines mesures preventives es poden aplicar?

És fonamental controlar la fauna salvatge, com el senglar, que és el principal vector de la malaltia. També s’han de mantenir quarantenes per a qualsevol moviment d’animals i fomentar la recerca i la disponibilitat de vacunes.

El darrer trimestre de l’any ha estat complicat per a la ramaderia: grip aviària, dermatosi nodular i, ara, pesta porcina. Què està passant?

Cada patogen té la seva explicació, si bé el que és clar és que el moviment extraordinari d’humans i animals és la clau en la dispersió de les malalties. Això, afegit al canvi climàtic, és una combinació molt perillosa, però també ens ofereix l’oportunitat d’aprendre i implementar mesures preventives més eficients.

Com a factors importants a tenir en compte, n’hi ha un altre que és importantíssim: la fauna silvestre. En el cas de la pesta porcina, és fonamental. També ho és per a altres malalties. El senglar i el teixó, per exemple, són transmissors de la tuberculosi. Per aquest motiu, cal tenir un control sobre la fauna silvestre i impedir que esdevinguin una plaga.

Per acabar, quin missatge donaríeu al sector ramader i a la ciutadania?

Cal aprendre de cada problema. La prevenció i la vacunació són fonamentals. Hem de ser conscients de la interacció entre medi ambient, mobilitat i fauna salvatge, i actuar amb responsabilitat per protegir la salut animal i, indirectament, la nostra economia i societat.