A Catalunya, una vintena de municipis han implantat en els darrers anys censos municipals d’ADN caní amb l’objectiu d’identificar els tutors dels gossos que deixen excrements a la via pública i fomentar que la ciutadania sigui més responsable. Últimament, des del Consell hem detectat que moltes persones confonen aquest sistema amb la identificació mitjançant microxip ―de gossos, gats i fures― i l’alta de l’animal en els registres d’animals de companyia, com l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC). Tanmateix, es tracta de sistemes diferents i complementaris: encara que un municipi disposi d’un cens d’ADN caní, la identificació amb microxip i el registre de l’animal continuen sent obligatoris a Catalunya.

Per aclarir els dubtes més habituals, hem preparat aquest contingut sobre què és l’ADN caní, per a què serveix i en què es diferencia dels registres d’animals de companyia.

Què és l’ADN caní i per a què serveix?

L’ADN caní és un sistema d’identificació que permet associar cada gos a un perfil genètic únic. La seva principal utilitat és poder relacionar els excrements deixats a la via pública amb l’animal que els ha generat i, per tant, amb el seu tutor. L’objectiu és fomentar la tinença responsable, millorar la convivència i facilitar la identificació dels animals en determinades situacions.

Per obtenir-lo, es recull una mostra de sang o de saliva de l’animal de manera ràpida, senzilla i indolora. Aquesta mostra s’analitza en un laboratori i s’incorpora a una base de dades municipal vinculada al gos i a la persona propietària.

És obligatori?

Ho és només en els municipis que han aprovat aquesta mesura a través de la seva ordenança municipal. Les condicions, els terminis i el règim sancionador poden variar segons cada ajuntament.

L’ADN caní substitueix el microxip?

No. El microxip continua sent el sistema oficial d’identificació obligatori dels animals de companyia i permet localitzar-ne la persona propietària en cas de pèrdua o recuperació. El microxip segueix sent el sistema obligatori d’identificació dels gossos. Tal com estableix la normativa ―la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals i, a Catalunya, el decret legislatiu 2/2008―, tots els gossos han d’estar identificats amb un microxip homologat i inscrits als registres corresponents.

En què es diferencia del registre d’animals de companyia?

L’AIAC recull les dades administratives de l’animal i de la persona propietària (identificació, domicili, contacte, etc.). El cens d’ADN caní incorpora el perfil genètic de cada gos, que actua com una empremta biològica única. Per tant, són sistemes diferents però complementaris, i tenen dues finalitats diferents.

Com s’obté la mostra d’ADN?

Les formes més habituals d’obtenir la mostra d’ADN són a través de la sang de l’animal o mitjançant un bastonet que es passa suaument per la cara interna de la boca de l’animal.

És un procediment ràpid, indolor i totalment segur que es realitza en un centre veterinari.

Com permet identificar els excrements deixats a la via pública?

Quan es localitza un excrement a la via pública, se’n pot extreure una mostra per analitzar-ne l’ADN. Aquest perfil genètic es compara amb la base de dades municipal. Si hi ha coincidència, es pot identificar el gos i, per tant, la persona responsable.

L’objectiu principal del sistema és dissuadir les conductes incíviques i afavorir uns espais públics més nets i agradables per a tothom.