Té 37 anys i en fa quinze que treballa a la zona de Tarragona com a veterinària clínica, un sector que defineix com a «molt feminitzat», potser «pel rol de cuidadores» que sempre s’ha assignat a les dones. Mare d’un nen, parlem amb ella dels reptes de conciliar la vida familiar i la professional dels veterinaris clínics.

Ser mare i veterinària clínica. Com ho compagines?

Fins que vaig ser mare feia jornada partida. Treballava moltes hores i estava tot el dia fora de casa, però quan vaig quedar-me embarassada vaig demanar fer jornada intensiva per poder conciliar. L’horari de clínica és un horari comercial, i ho fa difícil. Així doncs, amb el meu cap vam establir un horari que em permetés portar el nen al col·le.

Quin horari fas?

Ara mateix, de 9.30 a 17.30 hores, si no treballo els dissabtes. I si treballo els dissabtes al matí, entre setmana faig de 9.30 a 16.30. A més, faig guàrdies alguns caps de setmana i algunes nits. Abans em preguntaves com ho compagino. Amb el meu marit, ho fem com podem. Trampegem amb els seus horaris, amb una cangur. Només tenim un nen i, probablement, no en tindrem cap més perquè no ens ho podem plantejar. No vull reduir les meves hores de feina i no vull treure’m una part per una altra, no em compensa.

Et plantejaries muntar la teva pròpia clínica?

No. Tinc amigues que ho han fet, i és un drama. No m’ho plantejo perquè ja porto molta càrrega mental dels meus casos clínics i, això, a més de la càrrega fiscal i salarial i tot el que comporta gestionar una clínica seria massa. A més, de per si, les dones acostumem a portar més càrrega familiar. Per tot això, no m’ho he plantejat mai.

Creus que un home s’ho planteja més fàcilment?

Sí, perquè donem per fet que la dona s’encarregarà més del tema familiar. Saber la talla de la roba del nen, si necessita sabates noves…, és una càrrega que suportem les dones. És cert que, en matèria de conciliació i corresponsabilitat, les coses estan canviant, però encara queda molt camp per córrer.

Què creus que hauria de canviar perquè la conciliació familiar fos compatible amb la realització professional?

Els horaris. En altres països, les clíniques tanquen a les cinc o a les sis, però aquí estem acostumats a tancar molt tard i anar a última hora a tot arreu. Falten molts anys perquè puguem fer horaris que ens permetin compatibilitzar la feina amb la família.