Des de l’expansió del nou coronavirus causant de la COVID-19, s’ha declarat l’estat d’alarma. Persones i animals hem quedat confinats a casa des de mitjans de març i, després de gairebé dos mesos, es perfila la possibilitat d’anar tornant escalonadament i per fases a la rutina.

“Cada un de nosaltres sabem el que ens ha costat adaptar-nos a aquesta realitat. Qui més qui menys, ha passat els seus moments”, comenta la presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Cori Escoda, i afegeix: “Avui abordem com afecta aquesta situació a les mascotes”.

Hem parlat amb la doctora en veterinària, etòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Marta Amat, per a què resolgui els dubtes que probablement molts propietaris es plantegen.

El confinament ha afectat les mascotes?

Qualsevol canvi de rutina pot afectar qualsevol animal de qualsevol espècie. Un canvi de rutina implica deixar de fer coses que abans feien. Per exemple, els gossos deixen de poder jugar amb altres gossos, de poder estar amb altres persones a part dels propietaris i de poder fer sortides llargues; condicions que poden incrementar el seu nerviosisme.

Per part dels gats, el fet de que estiguem tot el dia a casa els priva de menys estones de tranquil·litat i els pot generar estrès. A més, la presència constant de veïns a prop, incrementa els sorolls als quals estan exposats, i tampoc els agrada.

Com podem fer el confinament més agradable a les mascotes?

Recomanem quatre tipus d’hàbits que funcionen per a totes les espècies. D’entrada mantenir una rutina, i aquí s’inclou: quan se’ls dóna el menjar, quan surten a passejar -si és que poden sortir-, i quan juguem amb ells. L’ideal és que puguem mantenir aquestes rutines quan s’acabi el confinament.

D’altra banda, cal respectar els seus moments de tranquil·litat. Si hi ha nens a casa i, especialment nens petits, hem de ser curosos i, per exemple, reservar un espai on l’animal pugui descansar quan vulgui. Si ells no volen estar amb nosaltres, no forçar-los.

Cal proporcionar-los joc i exercici físic. L’activitat física i l’estimulació són crucials pel seu benestar. Podem jugar amb ells amb una pilota o el que tinguem; si disposem de terrassa, pati o jardí els podem exercitar; els podem amagar premis en capses o altres espais de la casa o proveir-los de joguines dispensadores de menjar.

Si és possible, és recomanable evitar qualsevol tipus de càstig. En general, el càstig no se sol aplicar correctament. Un càstig mal aplicat afecta el vincle entre l’animal i el seu propietari, sigui l’espècie que sigui, i pot causar una reacció d’agressivitat per por.

Com s’hauria d’aplicar correctament un càstig?

Si es pot evitar, sempre és millor premiar la bona conducta. Ara bé, si volem corregir una mala conducta (com rascar el sofà) el càstig ha de ser amb veu contundent – desaconsellem la contundència física-. S’ha d’aplicar a l’acte, en el moment en què rasca el sofà. Si ja ha passat un minut, encara que el gos o el gat adopti una postura de submissió perquè entén que el renyem, no pot relacionar perquè estem enfadats. Finalment, quan el gos deixa de fer allò que no volem que faci, l’hem de premiar.

Com podem fer el confinament més agradable als gossos?

Ara que es pot començar a sortir, hem de fer passejos llargs, sempre seguint les mesures de distanciament i d’higiene indicades. Hem d’entendre que sortir a passejar no significa que l’animal faci les seves necessitats, s’ha de remarcar especialment per a les persones que viuen en cases amb jardí. Intueixo que després del confinament ho entendrem més bé: els gossos necessiten temps per distreure’s i córrer.

Podem jugar amb ells, si tenim espai, amb una pilota o similar. Per evitar frustració en l’animal, recomanem que es marqui l’inici i la finalització del joc amb una paraula específica per a cada cas. Quan acabem de jugar, el gos estarà més excitat, el podem calmar amb una joguina dispensadora de menjar.

Val la pena estimular-los amb aquestes joguines dispensadores o amagant premis en capses de cartró o en diferents espais de la casa de manera que l’animal se les hagi d’enginyar per obtenir-los. Els anima i els entreté.

Algunes recomanacions pels gats?

Val la pena donar-los accés a zones elevades, és a dir, a estanteries o a torres (que es poden adquirir en botigues especialitzades). La possibilitat d’aïllar-se els dóna tranquil·litat, guanyen espai i, a més, els permet controlar l’entorn. També cal incentivar el joc i la conducta exploratòria.

Un altre punt crucial és respectar la seva privacitat i donar-los espais on es puguin amagar. Hem de facilitar-los llocs per amagar-se, ja sigui una capsa, una bossa, un armari… és bàsic pel seu benestar, ja que els dóna tranquil·litat. Ens estem trobant molts propietaris que ens diuen que els gats estan estranys, perquè hi ha molts més sorolls, hi ha més veïns… i això és important: proporcionar-los llocs per amagar-se.

La desescalada i tornada a la rutina afectarà les mascotes?

En el cas dels gats, fures i d’animals exòtics, la desescalada per a ells serà fàcil: tornaran a la seva rutina i a tenir estones de tranquil·litat i privacitat. Qui ens preocupa són els gossos, perquè han passat una temporada llarga acompanyats -gairebé- tot el dia, un fet positiu si el vincle amb el propietari és sa. Ara bé, ens podem trobar que els costi quedar-se sols i que manifestin problemes d’angoixa, por o frustració.

Ens podem trobar que quan es quedin sols tot el dia bordin, plorin, facin les seves necessitats a casa o destrossin el mobiliari. Els símptomes són variats, són problemes molt molestos tant per propietaris com per veïns.

Aleshores, què ens recomanes per fer la desescalada més fàcil pels gossos?

En la mesura del possible, recomanem deixar el gos sol, a estones, en una habitació  sempre acompanyat d’un reforç positiu, com una joguina dispensadora de menjar o amb premis amagats que hagis de buscar. També, si és possible, hauríem de procurar absentar-nos de casa de manera gradual i deixar-lo sol de mica en mica.

Si un gos no s’adapta al desconfinament, hem de consultar un veterinari especialitzat en comportament animal, és a dir, un etòleg. Com abans es diagnostiqui el problema, abans es podran establir les mesures de tractament i el pronòstic serà millor.

Descarregar nota de premsa