Cal anar al veterinari per assessorar-nos sobre les necessitats de les mascotes que volem adquirir

El CCVC realitza tallers didàctics als parcs de Nadal al voltant de la tinença responsable i de la importància de l’atenció veterinària.

A Catalunya s’abandonen 4 animals cada hora, 95 animals al dia, el que fa gairebé 30.000 animals abandonats a l’any. Aquesta xifra baixaria molt si abans d’adquirir un animal, “els propietaris s’assessoressin amb un veterinari i prenguessin consciència del que comporta tenir una mascota a casa”, destaca la presidenta del Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (CCVC), Cori Escoda.

El CCVC participa en la Ciutat dels Somnis de Barcelona i en els parcs de Nadal de Tarragona i Reus per fer difusió educativa sobre el treball del veterinari i la tinença responsable d’animals de companyia. Amb el lema “estimar-lo és cuidarlo”, els veterinaris plantegen tallers didàctics al voltant de la tinença responsable d’animals domèstics i de la importància dels veterinaris.

El Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya també presenta aquests dies un nou exemplar de la col·lecció de contes per a nens i nenes, titulat "El Xipi va a la Fira d’Animals". En aquest lliurament, es vol incidir en la necessitat de tenir les mascotes convenientment vacunades i desparasitades, per evitar contagis.

Una mascota és un bon regal?

S’acosta el Nadal, l’època de l’any en què es fan més regals. Segons les dades, més del 80% dels nens han demanat un animal de companyia alguna vegada, sigui per Nadal o en algun altre moment. I, de fet, de totes les mascotes que es compren, un 60% seran un regal que els pares fan als fills. Les mascotes aporten felicitat i ajuden a reduir l’estrès. Ara bé, són éssers vius, no són una joguina. I això vol dir que tenen sentiments i unes necessitats que s’han d’atendre. A més de ser una alegria, també són una responsabilitat.

“Abans d’adquirir un animal, ens hem d’assessorar amb un expert, ja que cada raça té unes característiques”, destaca la veterinària del CCVC especialitzada en petits animals, Verònica Araunabeña. I observa: “També ens hem d’adaptar al caràcter de cada animal, i cal saber-lo educar. Estimar-lo no vol dir conèixerlo, ni entendre’l ni saber què li convé més”.

“Identificar la mascota amb el microxip i registrar-la a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia, l’AIAC, és una manera de reduir els abandonaments. Gràcies al microxip, cada any ajudem 5.000 propietaris a retrobar-se amb el seu animal perdut o, fins i tot, robat”, explica Cori Escoda. L’obligatorietat d’identificar i de censar l’animal són dues mesures obligatòries destinades a fomentar la tinença responsable. I una mesura recomanada per reduir abandonaments és posar consciència i respondre aquestes preguntes:

• Volem realment una mascota? Sembla massa evident, però és important plantejar-se seriosament si estem disposats a adquirir la responsabilitat de cuidar un animal de companyia durant tota la seva vida, que pot ser de 14 anys en un gos i de fins a 16 en un gat.
• De quant espai disposem per allotjar-la? No és el mateix viure en una casa al camp, amb amplis espais exteriors, que en una casa amb tan sols un pati tancat, o viure en un pis o apartament en una ciutat. Hi ha races que tenen molta energia i que necessiten sortir a passejar cada dia dues hores. Si no, després apareixen males conductes: gossos que borden tot el dia o que fan malbé el mobiliari.
• Ens podem permetre una mascota? Hem de pensar que la nostra mascota tindrà unes necessitats d”alimentació, d’atenció veterinària, accessoris i antiparasitaris, etc. Especialment, cal tenir en compte els controls sanitaris periòdics per garantir el seu estat de salut i el de la família. • Amb qui viurà aquesta mascota? S’ha de tenir en compte si hi ha criatures a casa, o n’hi haurà en un futur pròxim, o si la mascota conviurà amb altres animals que ja són a la casa. D’altra banda, és molt important que tots els membres de la família estiguin d’acord en aquesta adquisició, ja que portarà molta dedicació i tothom s’hi ha de comprometre.
• Quin és el nostre estat de salut per a atendre-la i cuidar-la? Si es tracta d’una persona gran, o d’algú que té poca mobilitat, caldrà estudiar les necessitats de cada mascota per veure si es poden assolir.
• Tenim temps i dedicació suficient? Moltes vegades, justament, el que ens falta és temps. Temps per alimentar-les, per jugar amb elles, per netejar-les, per treure-les a passejar… per tot plegat, si no tens temps per atendre una mascota correctament i estàs convençut que vols un gos, recordem que les protectores busquen passejadors.

Des del CCVC recomanem que es responguin honestament aquestes preguntes, que es mediti bé i que abans de prendre una decisió es consulti amb un veterinari. Sigues responsable aquest Nadal.

Descarregar Nota de premsa

Foto: Cristina Becerra